Llistat de neuromites en educació


M'ha agradat llegir l'article "Neuromyths in education: prevalence among Spanish teachers and an exploration of cross-cultural variation" publicat per Marta Ferrero, Pablo Garaizar i Miguel A.Vadillo l'octubre de 2016 a Frontiers in Human Neuroscience. Us en recomano la lectura, disponible en línia aquí.


De fet, l'article és interessant en la seva totalitat però m'ha cridat especialment l'atenció la llista de neuromites i d'afirmacions sobre el cervell sobre les quals han valorat el coneixement que en tenien una mostra de professionals de l'educació. Una vegada més, descobreixo coses que desconec, a pesar dels anys i del llegit. I em reconforta mínimament saber-me que no sóc l'únic que no acaba de tenir les coses clares. Com que es tracta d'aprendre, en això estem dia a dia.

La taula 1 de l'article ens llista els NEUROMITES que han considerat en l'estudi. Us tradueixo el llistat aquí, del qual ben bé la meitat jo creia certs fins avui. Així, doncs, recordeu que són neuromites, així doncs, tal com estan escrits tots són falsos:
  • Els ambients rics en estímuls milloren el desenvolupament del cervell en edat preescolar.
  • Les persones aprenen millor quan reben informació en el seu estil d'aprenentatge preferit (auditiu, visual, cinestèsic).
  • Els exercicis que treballen les habilitats de percepció motores poden millorar les habilitats de lectura i escriptura.
  • Les diferències en la dominància de l'hemisferi dret o l'esquerre poden explicar diferències individuals entre aprenents.
  • Està científicament provat que els suplements d'àcids grassos (omega-3 i omega-6) tenen un efecte positiu en els resultats acadèmics.
  • Utilitzem només un 10% del cervell.
  • L'atenció dels nens és menor després del consum d'aperitius i begudes ensucrades.
  • Hi ha períodes crítics en la infància després dels quals certes coses no poden ser apreses.
  • Els nens han d'adquirir la seva llengua nativa abans d'aprendre una segona llengua. Si no es fa així, cap de les llengües serà bé apresa.
  • Si els estudiants no beuen prou quantitat d'aigua (6-8 gots al dia) els seus cervells s'encongeixen.
  • Problemes d'aprenentatge associats amb diferències de desenvolupament en la funció cerebral no poden ser solucionats educativament.
Amb la cura d'humilitat que suposa adonar-se que creia com a certs almenys mitja dotzena de neuromites, continuo l'article descobrint un llistat d'afirmacions, DADES sobre el cervell. Les tradueixo aquí reescrivint afirmativament algunes. Aquí sí que haig de dir que les he encertat totes. Tal com estan escrites totes són certes:

  • L'hemisferi esquerre i dret del cervell sempre treballen junts.
  • Els homes tenen cervells més grans que les noies.
  • Quan una regió del cervell es fa malbé, altres parts del mateix poden assumir les seves funcions.
  • Beure regularment begudes amb cafeïna redueix l'estat d'alerta.
  • Els ritmes circadians (rellotge biològic) canvien durant l'adolescència, de manera que els joves estan més cansats durant les primeres lliçons de la jornada escolar. 
  • Els cervells de nois i de nois no es desenvolupen a la mateixa velocitat.
  • L'exercici intens pot millorar l'activitat mental.
  • La informació és emmagatzemada en el cervell en una xarxa de cèl·lules distribuïdes per tot el cervell.
  • L'entrenament d'alguns processos mentals pot canviar la forma i l'estructura d'algunes parts del cervell.
  • El desenvolupament normal del cervell humà inclou el naixement i la mort de cèl·lules cerebrals.
  • El rendiment acadèmic es pot veure afectat per saltar-se l'esmorzar.
  • L'aprenentatge es produeix modificant les connexions neuronals del cervell.
  • El desenvolupament del cervell no acaba quan els nens arriben a la Secundària.
  • Hi ha períodes especialment sensibles en la infantesa on és més fàcil aprendre certes coses.
  • Utilitzem el nostre cervell 24 hores al dia.
  • La creació de noves connexions en el cervell pot continuar fins la vellesa.
  • Cada persona quan aprèn mostra preferències en la manera en que rep la informació (visual, auditiva, cinestèsica).
  • La capacitat mental no és hereditària i pot canviar-se mitjançant l'ambient i l'experiència.
  • Quan dormim, el cervell no s'apaga.

A destacar una tercera cosa de l'article. Quins creieu que són els millors predictors que una persona sabrà reconèixer un neuromite? La taula 3 de l'article aborda aquesta qüestió i mostra que no són bons predictors ni l'edat, ni l'experiència docent, ni llegir molta info a la Xarxa, sinó especialment si ets home o dona (curiosament, les dones se'n creuen més) i si llegeixes revistes científiques o educatives (que no llibres ni material a la Xarxa). Així, doncs, es confirma que en tot plegat hi ha molta cultura popular i molts interessos econòmics d'empreses del sector que confonen l'opinió. Ens cal més formació i més rigor en aquesta.

Així, doncs, estareu d'acord amb mi que acabant de llegir aquest article et queda una sensació agredolça: tant o més important que estar al dia del que ens diu la neurociència sobre la millor manera d'educar i les millors condicions per afavorir l'aprenentatge, és que la font d'informació que consultem sigui fiable i precisa per evitar malentesos en la manera d'interpretar el que la ciència ens diu. Apa, tenim feina!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada