Educar és un risc (9 de 9)

Seguint la sèrie d’articles sobre el llibre “Educar es un riesgo” avui la novena entrega.
  • Una certeza originaria que no se pueda continuar proponiendo en un desarrollo coherente acaba por sentirse como algo abstracto, como un dato que se soporta fatalmente pero no se desarrolla vitalmente.
  • El tiempo libre es el punto en el que el ideal pasa a convertirse más fácilmente de “deber” en “fascinación”, en iniciativa exclusiva del joven, en responsabilidad asumida consciente y generosamente.
  • Es de la experiencia de donde puede brotar la convicción; se trata de invitar a un compromiso que no puede engañar; por tanto, estamos a merced de las arenas movedizas de la libertad.
  • Una educación tiene más valor cuanto más obedece a la realidad, cuanto más invita a prestarle atención y respeta hasta sus más pequeñas indicaciones.
  • Nuestra vida ha de ser una vida que, con el paso del tiempo, crezca en juventud, en “educabilidad”, en “asombro” y en conmoción frente a las cosas.
  • Experiencia versus tener experiencias. La experiencia es vivir lo que me hace crecer. Tener experiencias es probar cosas. No tienen nada que ver.
  • La experiencia tiene que hacerla el joven mismo, porque esto representa la realización de su libertad.
  • Esto es el amor: que se hace coincidir nuestra plenitud, nuestra realización, con afirmar al otro.
  • Estar “convencidos” quiere decir estar “unidos” con todo nuestro yo a algo.
  • Existe una meta, pero no hay camino. Kafka.

I la meva interpretació personal de tot plegat:
  • Coherència personal perquè som models, exemples pels nostres alumnes.
  • El temps lliure dels joves és un bon espai educatiu. Les escoles no l’haurien d’oblidar.
  • L’educar és un risc perquè els joves han de viure, i ho han de fer amb plena llibertat allò que es planteja. Ells són les únics finalment que prenen les decisions sobre el que els serveix i el que no.
  • Eduquem en l’avui, en la quotidianitat, millor que en les propostes teòriques d’un llibre de text. 
  • No ens fem vells pel pas dels anys, sinó que ens fem vells perquè se’ns arruga el cor. Mantinguem la flama de l’emoció per aprendre, la flama de la joventut. Els nostres joves ho sentiran.
  • Visquem amb plenitud, i aprenguem del que vivim. Amb coherència i màgia.
  • Volem marcar camins? Volem fills d’una manera concreta? Volem alumnes robots que segueixin instruccions? No es tracta d’això, no. El bosc seria molt trist si només cantés un tipus d’ocell.
  • Com a educadors, la nostra vida ha de ser una vida de servei als altres. De fet, qualsevol vida és millor si no té el centre en el seu propi melic.
  • La coherència és integritat. Quan totes les nostres accions parlen el mateix discurs, aquest arriba sense interferències. 
  • La vida va de pintar un dibuix, però tenim llibertat plena per decidir què pintar i amb quins colors fer-ho.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada